Dades identificatives

Abast i contingut

El fons reuneix documentació de l’arxiu de projectes de Carlos Fernández Casado, procedent de l’oficina tècnica que porta el seu nom, i del seu arxiu personal. El principal contingut consta d’expedients i projectes d’obres d’enginyeria civil. A més dels plànols, propostes tècniques, pressupostos, càlculs d’estructures, etc., aquests expedients reuneixen nombroses fotografies fetes abans, durant i després de l’execució de les obres. El fons es completa amb altres documents de diferent natura (correspondència, manuscrits, fotografies) de l’enginyer.

Història i biografia

Carlos Fernández Casado neix a Logronyo el 4 de març de 1905 i mor a Madrid el 3 de maig de 1988. En 1924, amb dinou anys, obté el títol d’Enginyer de Camins, Canals i Ports. A més posseeix els títols d’enginyer de Radiotelegrafia per la «Ecole Superieure d'Electricité» de París (1926) i de Telecomunicació (1927) i les llicenciatures en Filosofia i Lletres, especialitat d’Història (1944) i en Dret (1973).

Inicia la seva carrera professional com a enginyer a Granada i allí entaula amistat amb Federico García Lorca i Fernando de los Ríos, membres del grup avantguardista Gallo, formant-se les bases del seu pensament sobre l’enginyeria.

De tornada a Madrid en 1932 entra a treballar a l’empresa Huarte i Cía en la que desenvoluparà gran part de la seva activitat professional i on crearà en 1950 un laboratori per a l’estudi d’estructures en model reduït. Aquest treball el compagina amb el d’enginyer funcionari del Ministeri d'Obres Públiques i, en 1967, crea junt amb Javier Manterola Armisén i el seu fill, Leonardo Fernández Troyano, la societat "Carlos Fernández Casado", per al desenvolupament de projectes i direcció d’obres d’estructures.

Pel que fa a l’activitat docent, Fernández Casado ocupa la càtedra de Ponts de Fàbrica de l’Escola de Camins de Madrid des de 1961. Així mateix imparteix classes en el Curs d’Estudis Majors de la Construcció més conegut com a CEMCO de l’Institut Torroja, dirigit en aquesta època a professionals iberoamericans i a l’Institut de Restauració de Monuments de la Direcció General de Belles Arts.

Va ser acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando des de 1976 i entre els guardons rebuts hi figuren la medalla de l’Associació Internacional de Ponts i Estructures, les medalles de les associacions Espanyola i Internacional de Pretesatge.

Les seves investigacions, conferències i pensament han quedat plasmats en nombrosos escrits. Els de caràcter tècnic, dedicats tant a la teoria com al desenvolupament pràctic del càlcul d’estructures o la resistència de materials, estan recollits en monografies, actes de congressos i revistes especialitzades nacionals i internacionals. Entre els textos més significatius es poden citar Cálculo de las estructuras reticulares (1934), Resistencia (1941) o La arquitectura del ingeniero (1975).

Els seus estudis sobre el patrimoni de l’enginyeria espanyola, pioners en la seva època, són de consulta obligada per a l’investigador de la història de les obres públiques, com és el cas de Historia del puente en España: puentes romanos o Acueductos romanos en España. A més va aprofundir en altres camps del saber com ara la història, l’arqueologia i la filosofia.

Els seus projectes, realitzats en un ampli arc cronològic que va comprendre des de principis dels anys trenta fins a la dècada dels setanta, van suposar una decidida aposta per la modernitat i per la recepció de les innovacions tècniques més rellevants que s’estaven desenvolupant internacionalment. Des de 1930 va estudiar sistemàticament els tipus de ponts de tram recte el resultat dels quals va ser la seva Col·lecció de Ponts d'Altura Estricta, aprovada pel Ministeri d’Obres Públiques en 1939. Els ponts construïts amb models de la col·lecció van ser uns tres-cents, entre ells el pont d'El Pardo o el de Puerta de Hierro, ambdós dels anys 30.

Entre les seves obres d’enginyeria reconegudes internacionalment estan els passos a diferent nivell a l’autopista Las Rozas-Villalba, el pont de Castejón sobre l'Ebre, la presa de Quentar, l’aqüeducte del Najerilla, les estructures d’edificació de Torres Blancas o la coberta de la tribuna de l’estadi San Mamés.

Moltes d’aquestes obres es van assajar en model reduït al laboratori de Huarte, que posteriorment va traslladar a la seva oficina; entre altres les autocintres del pont de Mèrida, la coberta de la Nau de Laminació d'Avilés, el model de microformigó per al pont de Galapagar, diverses bigues pretesades, bigues caixa per a ponts continus, etc.

Informació sobre adquisició

El fons es va rebre en CEHOPU després de la signatura d’un acord, el 27 de febrer de 2008, entre el CEDEX i els hereus de Carlos Fernández Casado i l’empresa Carlos Fernández Casado, S.L., amb el compromís de facilitar la investigació, difusió i conservació de la seva obra i pensament.

Nous ingressos

Des de la signatura de l’acord no s’han realitzat nous ingressos.

Organització

La documentació està organitzada en una sèrie principal, corresponent a expedients i projectes d’obra civil. La correspondència, manuscrits i materials gràfics (no directament relacionats amb els projectes d’obra), es recullen en tres sèries a banda. A l’arxiu hi ha inventariades més de dues-centes obres i prop de dues mil fotografies.

Condicions d’ús

Es permet utilitzar els continguts disponibles a través d’aquest lloc sempre que s’inclogui l’esment de: Archivo Carlos Fernández Casado, CEHOPU-CEDEX. En el cas de les fotografies s’aplica aquest mateix criteri. Les sol·licituds han de realitzar-se per escrit i dirigir-se a l’Arxiu, i en elles s’ha d’especificar l’ús previst del material sol·licitat.

Condicions d’accés

Els documents originals poden consultar-se en el CEHOPU amb la sol·licitud prèvia. Quan l’estat de conservació així ho requereixi només es podran consultar les còpies digitalitzades.

Requisits tècnics

No es requereix l’ús de cap dispositiu de lectura especial per a consultar la documentació.

Processament

Forma de citació

Archivo Carlos Fernández Casado, CEHOPU-CEDEX

Documentació relacionada

• Archivo General de la Administración
• Archivo del Ministerio de Fomento

Bibliografia

1. Bonet Correa, Antonio; Fernández Troyano, Leonardo; Manterola Armisén, Javier. Carlos Fernández Casado. Madrid: Fundación Esteyco, 1997. 119 p. : il. b. y n. ; 23 cm. ISBN 84-92-1092-2-X
2. Carlos Fernández Casado. Ingeniero. Madrid: Ministerio de Fomento, Centro de Publicaciones, 2007. 2 v. (309, 258 p.) : il. col., b. y n. ; 26 x 22 cm. ISBN: 978-84-7790-441-0
3. De parte a parte : Carlos Fernández Casado S.L. Oficina de Proyectos. Madrid: Carlos Fernández Casado, S.L., 2004. 275 p. : il. ; 32 cm
4. Fraile, Alberto; Hermanns, Lutz; Alarcón, Enrique. El cálculo de estructuras en la obra de Carlos Fernández Casado. Informes de la construcción. 2008, 60 (509): 45-56, 37
5. Juan Aracil, José Luis. Semblanza de un hombre. Cauce 2000: Revista Cultural, Técnica y Profesional de los Ingenieros de Caminos. 1983, (1): 33-34
6. Manterola Armisén, Javier. Personalidad y obra de Carlos Fernández Casado. Revista de Obras Públicas. 1988, (3274): 1013-1026
7. San Baldomero Ucar, José. Ingeniería y filosofía : Carlos Fernández Casado y Xavier Zubiri. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 1992. 79 p., il. ; 24 cm. ISBN 84-87252-80-X
8. Sopeña Ibáñez, Federico; Chueca Goitia, Fernando; Pardo Canalis, Enrique; Moya Blanco, Luis; González de Amezúa, Ramón. Necrologías del Excmo. Sr. Don Carlos Fernández Casado. Academia, 1988, (66): 75-102